lyrics
Sóc eixe forner repartint pels camps, el passeig fins a les roques vora mar. Sóc la lluna plena a les nits d’estiu, el capvespre al cap de Santa Pola al far. I és un encant, ser de poble, ja saps si no són figues, pos són bacores. Amb mistela, ofeguem les penes, amb glops de cassalla ens cremem les goles. Ens banyem al riu o a les cales, berenem meló d’aigua o unes mores, passem vesprades fresques a les terrasses, cal viure, que ja tenim moltes canes! Les millors festes, les dels barris, gegants, cabuts, coets i dolçaines, concerts dels millors grups i bandes, hui estem de festa, hui tot pels aires!
I entre les cassalles la timidesa s’ofegà i sonen dolçaines, balle al ritme de la festa i quan em busque el sol, m’amagaré entre les ones del mar.
La companyia del meu camí, la música i els meus amics, són els motius de sentir-me viu. El temps que tinc l’he d’aprofitar perquè no sé si hi haurà un demà, pense que la vida passa i faça el que faça no tornarà.
Ja saluda el sol per la finestra, un dissabte pel matí, anem de festa. La cassalla, el foc, la nevereta, l'ombra, la cervesa, el fum de la llenya. I l’arròs de conill i caragols, per favor, què?, que no haja de repetir-ho. Ací cadascú aporta la seua alegria, bevent sense parar fins que acabe el dia. I les penes, amic, es deixen fora, ja tindrem temps de patir en altra hora, què fas? Per què no t'has clavat a l'aigua? Celebrem, l'amistat, la cultura, la llengua. Porta la guitarra i anem a cantar sota el cel i que els grills de la nit ens mantinguem desperts. No té sentit la vida sense tu, mentre els estels de la nit siguen la meua única llum.
I entre les palmeres de llum i foc amb els camals mullats camine, rialles de col·legues i a les barraques comença un concert que em farà volar.
La companyia del meu camí, la música i els meus amics, són els motius de sentir-me viu. El temps que tinc l’he d’aprofitar perquè no sé si hi haurà un demà, pense que la vida passa i faça el que faça no tornarà
* * *
La companyia del meu camí, la música i els meus amics, són els motius de sentir-me viu. El temps que tinc l’he d’aprofitar perquè no sé si hi haurà un demà, pense que la vida passa i faça el que faça no tornarà (x2)
credits
license
